diumenge, 29 de juliol del 2007

Baktapur

Les casualitats, la sort, el desti, i tots els elements que complementen la nostra vida, no em deixeran de sorprendre mai, ja que quan tot et sembla que se't gira en contra, apareix del no res, algu o alguna cosa, que et tornen a fer somriure.

I aixo amics meus es exactament, el que m'ha passat.
He conegut al Toni, l'Ana, l'Eric, la Marina, la Dominique, en Kumar en Tsoroij, en Ferran i amb cadascun d'ells he compartit moments memorables e irrepetibles.
Amb en Ferran i dos Nepalins (Kumar i Tsoroij, com ja haurieu soposat...) varem passar una nit d'aquelles que recordes en molts anys! pero que malauradament per vosaltres...tant sols l'explicare a la tornada...
Amb l'Ana una noia Jaeniense, l'Eric i la Marina, catalans de vic, varem visitar Baktapur, la ciutat mes neta de tot Nepal, perque no se si ho havia comentat pero, el tema de la neteja...no el porten gaire be, i no crec que tinguin previst fer un...Nepal posa't guapo.

Coneixent l'Ana i el Toni, aquest ultim, fundador del primer i unic Casal Catala a Katmandhu, me embarcat a fer un projecte que consisteix en acabar de crear una escola perduda a la muntanya amb els meus pocs, pero suficients coneixements d'enginyeria i arquitectura. Ja ho se...Alex, ja ho se....els pilars de 40!!! Jajajaja.
Per tant, durant uns dies estare incomunicat, sense internet, sense diners, (perque els mahoistes no ens asaltin) i sense res mes que la meva motxila, una cinta metrica, una lot, l'Ana, la Dominique i tres mil bitxus mes que ens acompanyaran campant, alegrement, per la selva, fent-nos companyia.
Ah! i em deixava la pluja! Que ella tant maca ens diu hola cada dia amb una ruixadeta de 3 o 4 horetes...

Com podeu veure, les coses, quan menys te les esperes, mes rapidament arriben! i jo, tan sols espero poder ajudar i que no hagi de demanar ajuda, ja que ara que la sort em somriu s'ha d'aprofitar.

Namaste

4 comentaris:

Anònim ha dit...

si, tens raó, pilars de 40, jajaja, però una pregunta, amb què construireu, amb pilars metàl·lics HEB, amb formigó armat HA 25, amb tàpia o amb bastons, ejjeje, bé el material és igual mentre aguanti.

Però amics nous de l'oriol, no us fieu del seu cop d'ull (és mortal) jejeje. és capaç de fer l'escola com la nau industrial...

Com tu i jo sabem amb un parell de setmanes la podeu tenir feta, i sense stress, jajaja. si necessites un disseny especial per deixar marca al nepal, tens la ment d'un casi-arquitecte a la teva disposició jejeje.


I quina sort tens de la pluja, nosaltres aquí a barcelona estem pitjor, amb calor, xafogor, sense aire acondicionat i amb la màfia xina a sota, jejeje, o sigui que no et queixis...

també estic d'acord que les coses arriben quan menys t'ho esperes, però l'ansietat de trobar és superior, excepte quan et pots distreure, en el meu cas el cap de setmana...

seguiré mirant a veure si et connectes, no sé, ja diràs algo quan tornis a la semi-civilització, ejejeje,

vinga, sort, i que els teus coneixaments comencin a donar el fruit esperat, ja ens explicaràs la teva primera experiència com a enginyer en cap de l'obra de l'escola més important de la zona, jejeje,

que te vagi molt bé...

jo per sort vaig recuperant antigues amistats, encara que sigui només per pendre algo, jejeje, endavant i amb força !!! i per remuntar, pit i co.... jejeje

dew noi, esperem noticies aviat

Anònim ha dit...

ole ole ole, com m'alegro q tot torni al seu estat normal.

Osti, aquest projecte pinta molt bé, ja veuràs com no caurà res ...

Aprofita la pluja q aquí com ja t'han dit fot una xafogor de nassos.

Espero notícies teves ....

Apa cuida't moltíssim.

Agur ...........

Anònim ha dit...

Ah !!!!, per cert, que me'n vaig descuidar, volem fotos: teves, dels llocs on vas i de l'"escola" que dius que faras, jejeje (que potser al final decidiu que és una botiga turística/d'art contemporani, ejejjee).

I també vull parlar amb tu, del què em va passar divendres passat, no sé si dir que és bo o dolent, potser una mica de tot, jejeje, només et diré que "la" vaig veure... en fi...

Osti, just ara mateix m'acaben de passar uns càlculs d'un ancoratge, i me'ls miro i com si estigués escrit tot en html swagili, jejeje, i per colmo haig de dir si estan bé (jo diré que si) això com a la ruleta, tinc el 50% de provabilitat d'encertar-la jejeje

de fet com tu hauras de fer amb l'escola aquesta, no crec que comencis a fer càlculs de cap amb un bastó sobre el terra i amb un àbac al costat, jejeje

seguim parlant...

Anònim ha dit...

je je je je je je...

com acabi essent una botiga turística crec que se'l mengen, ja ja ja ja ja.

Volem veure fotos de l'escola, ara si això implica algun perill per tu, les volem igual :-p

osti el que s'entera un via blog, ajn no t'has plantejat escriure tu també un blog, je je je i allà i poses les intimitats més escabroses, també volem fotos d'això ja ja ja ja ja ja ja.

ens veiem.

Apa noi una abraçada ben forta des de Barna.