Baktapur

Les casualitats, la sort, el desti, i tots els elements que complementen la nostra vida, no em deixeran de sorprendre mai, ja que quan tot et sembla que se't gira en contra, apareix del no res, algu o alguna cosa, que et tornen a fer somriure.

I aixo amics meus es exactament, el que m'ha passat.
He conegut al Toni, l'Ana, l'Eric, la Marina, la Dominique, en Kumar en Tsoroij, en Ferran i amb cadascun d'ells he compartit moments memorables e irrepetibles.
Amb en Ferran i dos Nepalins (Kumar i Tsoroij, com ja haurieu soposat...) varem passar una nit d'aquelles que recordes en molts anys! pero que malauradament per vosaltres...tant sols l'explicare a la tornada...
Amb l'Ana una noia Jaeniense, l'Eric i la Marina, catalans de vic, varem visitar Baktapur, la ciutat mes neta de tot Nepal, perque no se si ho havia comentat pero, el tema de la neteja...no el porten gaire be, i no crec que tinguin previst fer un...Nepal posa't guapo.

Coneixent l'Ana i el Toni, aquest ultim, fundador del primer i unic Casal Catala a Katmandhu, me embarcat a fer un projecte que consisteix en acabar de crear una escola perduda a la muntanya amb els meus pocs, pero suficients coneixements d'enginyeria i arquitectura. Ja ho se...Alex, ja ho se....els pilars de 40!!! Jajajaja.
Per tant, durant uns dies estare incomunicat, sense internet, sense diners, (perque els mahoistes no ens asaltin) i sense res mes que la meva motxila, una cinta metrica, una lot, l'Ana, la Dominique i tres mil bitxus mes que ens acompanyaran campant, alegrement, per la selva, fent-nos companyia.
Ah! i em deixava la pluja! Que ella tant maca ens diu hola cada dia amb una ruixadeta de 3 o 4 horetes...

Com podeu veure, les coses, quan menys te les esperes, mes rapidament arriben! i jo, tan sols espero poder ajudar i que no hagi de demanar ajuda, ja que ara que la sort em somriu s'ha d'aprofitar.

Namaste

Punt i a Part

Hola a tots/es. Com alguns ja sabeu (d'altres no, i altres no ho se...) les coses s'han complicat molt mes de l'esperat, per no dir massa. Es fa dificil explicar el perque de tot plegat pero malauradament us he de comunicar que a partir d'avui la Tresa i jo farem el viatge per separat.

Ho hem parlat del dret i del reves, hem buscat mil i una solucions per tal de continuar, pero la seva ansietat ha pogut amb nosaltres. Aixi que envoltats en una gran tristesa, si mes no per part meva, proseguirem el cami en direccions diferents; ella seguira amb el projecte i jo anire cap a les muntanyes o cap a on em porti el vent.

Des d'aqui a profito per despedir-me de totes aquelles persones que durant aquest any he conegut i que tant be m'han acollit ja sigui a casa seva, prenent una copa, xerrant, o tant sols jugant a cartes. Ha estat per mi un enorme plaer poder-vos coneixer a tots o a gairebe tots, en mes o menys intensitat, i tan sols dirvos que ara mateix no trobo mes paraules d'agraiment per expressar els bons moments que he compartit. Gracies.

Es una pena, una gran pena, pero com deia aquell...."The show must go on, inside my heart is breaking, my make-up may be flaking, but my smile still stays on" o el que per mi es el mateix: la vida continua.

I com que s'ha de continuar, continuare amb el bloc, no se si sera aquest o un altre pero a partir d'ara segur que sera diferent.

En fi, molts records a tothom.

Panauti

It's rainning cats and dogs

Just ahir va fer una setmana de la nostra arribada a katmandhu i la veritat es que la valoracio cada vegada es mes positiva, i dia rere dia ens sentim mes com a casa.
La gent d'aqui es increiblement amable, no us ho podeu ni imaginar. T'acompanyen on sigui sense demanar-te res a canvi i tots semblen felicos i tranquils amb el somriure a la cara vivint en un caos ple de polucio, on els autobusos son furgonetes de 9 places que no saps mai on s'han d'agafar i on hi caben fins a 21 persones embutides com sardines en escabetx.Tot i aixi ens han dit que a la India es pitjor...
Per altra banda, hem descobert que aqui al Nepal es impossible planificar-te absolutament res, ja que de tant en tant hi ha "banda" que significa que no hi ha petroli i que per tant no funciona cap mena de transport. Ja portem dos dies intentant anar al poble del costat i...no hi ha manera.
No obstant aixo, quan hi ha "banda" canviem rapidament el planning i ens calsem les nostres bambes enllustrades de trekking i caminem fins a 6 hores per veure el que sigui! Com que som uns esportistes nats...
Ahir varem tenir visita de l'Ester Tor i unes amigues seves i realment ens ho varem passar d'allo mes be quan despres de sopar ens va caure una pluja torrencial d'aquelles maques, maques.... on l'aigua ens arribava fins als genolls! It was rainning cats and dogs!! Varem acabar xops i rient en un bar on la musica i la companyia eren exquisites.
Com ja veieu, estem disfrutant molt del viatge ja que aquesta setmana hem aprofitat per aclimatar-nos fent de turistes, caminant, fent fotos, relaxant-nos dins el caos, i preperant-nos per fer el projecte que es realment, el sentit de la nostra estada aqui.

Molts petons i molts records a tothom!!!!!

Look at me

Aqui teniu algunes fotos....per passar una estoneta....






Namaste!

Aclimatant-nos

Be, com alguns ja sabeu l'arribada a Katmandhu, no ha estat de les millors que desitjaries en qualsevol viatge..., pero la Tresa, cada vegada es troba millor i va aclimatant-se al terreny. Jo, per la meva banda he fet de turista i he anat visitar Katmandhu amb un amic Nepali, i un catala. He apres algunes frases en l'idioma d'aquest extrany pais oriental, i ja he comensat a provar tot tipus de menjar diferent que he de dir que m'ha agradat bastant excepte pel tema de menjar amb les mans..., a vegades.
La Tresa per la seva part ja ha visitat el centre on fara el projecte i aixo l'ha ajudat bastant animicament, per no parlar de la sessio de massatges que fara, ni de que es vol apuntar a piscina.
Com ja veieu anem tirant i quan bonament es pugui intentare penjar algunes fotos.

Records per part de la Tresa i meus, especialment a algu que li portare un regal mooolt gros. :)

Katmandhu

Hem arribat; no ens ho podem creure despres d'un viatge maratonia de mes de 36 hores, dormint en qualsevol raco, de qualsevol terminal de qualsevol aeroport. Esperar a Madrid van ser 19 hores fatidiques i la resta...Deu ni do. Ha estat una agonia, rectifico, una gran agonia arribar, pero finalment us podem dir que...estem a Katmandhu!!!
Portem una son i un cansament acumulat que necessitarem un parell de dies per refer-nos ja que el viatge...Barcelona-Madrid, Madrid-Londres, Londres-Bahrain, Bahrain-Katmandhu, ens ha passat factura, sort que hem arribat sans i estalvis, tant nosaltres com el nostre equipatge.
Amb prou feines encara no hem pogut veure res de Katmandhu, pero nomes arribar ens han vingut a buscar una parella de catalans que ens han acompanyat fins a l'hotel des d'on ara us escrivim, recuperant el somriure de les nostres cares i recuperant energies per comencar la nostra aventura.

Marxant

Marxem!!!!!. Nervis i més nervis, preparatius i més preparatius han estat constants aquests dies previs, i abans de marxar us volem donar les més sinceres gràcies, pels ànims i el suport que ens heu donat. Gràcies. Gràcies a tots.