Hola a tots/es. Com alguns ja sabeu (d'altres no, i altres no ho se...) les coses s'han complicat molt mes de l'esperat, per no dir massa. Es fa dificil explicar el perque de tot plegat pero malauradament us he de comunicar que a partir d'avui la Tresa i jo farem el viatge per separat.
Ho hem parlat del dret i del reves, hem buscat mil i una solucions per tal de continuar, pero la seva ansietat ha pogut amb nosaltres. Aixi que envoltats en una gran tristesa, si mes no per part meva, proseguirem el cami en direccions diferents; ella seguira amb el projecte i jo anire cap a les muntanyes o cap a on em porti el vent.
Des d'aqui a profito per despedir-me de totes aquelles persones que durant aquest any he conegut i que tant be m'han acollit ja sigui a casa seva, prenent una copa, xerrant, o tant sols jugant a cartes. Ha estat per mi un enorme plaer poder-vos coneixer a tots o a gairebe tots, en mes o menys intensitat, i tan sols dirvos que ara mateix no trobo mes paraules d'agraiment per expressar els bons moments que he compartit. Gracies.
Es una pena, una gran pena, pero com deia aquell...."The show must go on, inside my heart is breaking, my make-up may be flaking, but my smile still stays on" o el que per mi es el mateix: la vida continua.
I com que s'ha de continuar, continuare amb el bloc, no se si sera aquest o un altre pero a partir d'ara segur que sera diferent.
En fi, molts records a tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Bones,
com molt bé dius "The show must go on" així que no t'hi preocupis massa. Disfruta tant com puguis el Treking i totes les experiències que viuràs.
Apa ens veiem a la tornada.
Petons .......
2 setmanes i NYC je je je
Em sap molt de greu que les coses hagin anat malament, sinó és que tot això és el principi d'alguna cosa millor...
de totes maneres siguin quins siguin els vostres camins, tant si van per separat com si es tornen a trobar, aneu en compte...
i que la vostra felicitat vagi a l'alça.
fins aviat (encara que sigui un terme molt relatiu)... jejeje
"The show must go on"
Quin article que acabes d'escriure. I amb les circunstancies actuals.
No deixis d'escriure
Anims i molta sort
Petons
Per tu
Per mi
I per tot el que hem viscut
Els anys
Les pors
I el que hem abandonat
Plorem
Riem
Sabem el que volem
Que si
Que no
I fem el que podem
Porca misèria que la vida va com va
Porca misèria el que tenim ho aprofitem
Tant si es bo com si es dolent
Trepem
Caiem
I tornem a començar
Que faig
Que fem
Mirem de ser conscients
Porca misèria que la vida va com va
Porca misèria el que tenim ho aprofitem
Tant si es bo com si es dolent
Tot el que som
I el que serem ho som
Pel que hem viscut
I pel que viurem
Per tu
Per mi
Per tot el que hem tingut
Per mi
Per tu
I per tot el que tindrem
NAMASTE
És lei de vida que cada vegada que se'ns tanca una porta, se'ns n'obre una altra. El pitjor és que ben sovint mirem amb massa insistència cap al passat i enyorem la porta tancada amb tanta intensitat que no veiem la que s'acaba d'obrir.
Petooons Oriol!! mmm
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada