dissabte, 7 de juliol del 2007

Katmandhu

Hem arribat; no ens ho podem creure despres d'un viatge maratonia de mes de 36 hores, dormint en qualsevol raco, de qualsevol terminal de qualsevol aeroport. Esperar a Madrid van ser 19 hores fatidiques i la resta...Deu ni do. Ha estat una agonia, rectifico, una gran agonia arribar, pero finalment us podem dir que...estem a Katmandhu!!!
Portem una son i un cansament acumulat que necessitarem un parell de dies per refer-nos ja que el viatge...Barcelona-Madrid, Madrid-Londres, Londres-Bahrain, Bahrain-Katmandhu, ens ha passat factura, sort que hem arribat sans i estalvis, tant nosaltres com el nostre equipatge.
Amb prou feines encara no hem pogut veure res de Katmandhu, pero nomes arribar ens han vingut a buscar una parella de catalans que ens han acompanyat fins a l'hotel des d'on ara us escrivim, recuperant el somriure de les nostres cares i recuperant energies per comencar la nostra aventura.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Tresa, estic contenta que així anat tot bé, recorda que des d'aqui t'estem enviant les millors energies!!!!!!!!!! Tú estàs bé? Un petonet molt fort. Anna Esclusa

Anònim ha dit...

Anims. Desde Llançà una forta abraçada i molts petons.
pares uri

Anònim ha dit...

Hola Tresa. Torno a ser l'anna esclusa. Et volia dir que encara que no t'ho creguis des d'aquí t'estem vigilant i no deixarem que et passi res de res, l'únic que has de fer de tant en quan es recordar-te de respirar, fer una mica de silenci i segur que sents com estem d'aprop teu, el pensament va més ràpid que la paraula!!!! Tú sobretot respira deixa entrar i deixa sortir l'aire, sent conscient que cada alè que fas t'apropa més a la vida i t'allunya de la por i l'ansietat.

Anònim ha dit...

Molts petonets tresona i aquí estic per qualsevol cosa que necessitis. T'estimo molt. Anna Esclusa

Anònim ha dit...

Campeones, campeones... oe, oe, oe...
No està mal 36 horetes de viatge, riu-te'n del tal Willy Fogg aquell! Bueno, bueno, l'important és que ja heu arribat, heu tingut una bona rebuda i doneu gràcies que les maletes estiguin amb vosaltres perquè després d'aquesta marató...
Molts ànims i petons per aquests primers dies d'adaptació. Teresa, la cuina està molt bé, cap cuc s'ha atrevit a aparèixer, això sí, acabo d'arribar del cap de setmana i me'n vaig directa a dormir. El rebost haurà d'esperar fins demà, je,je.
Cuideu-vos. Petons,
Fer

Anònim ha dit...

Déu meu, sí, sobretot, sobretot, RESPIREU, i passeu-vos-ho bé, diantre, que trenta-sis hores no són res comparades amb el que haurieu trigat anant-hi en camell... ¿És bonic? ¿Quines olors noteu?

Anònim ha dit...

Teresaaa!!!ya sabes que estas en nuestro pensamiento.Los que te escriben te dan buenos consejos..pero ese de respirar y soltar ,es el mejor para la mejor.que disfrutes y descanses.UN BESAZO de esta casa que te quiere mucho!!!!Carmina.

Anònim ha dit...

Hola Tresa i Oriol,per fí he aconseguit trobar el blog.El de lk dijo... sóc jo que per anar rapid a saver com es feia per enviar missatges he escrit lletres sense mirar.adeu!!!!!!!!

Joan