Baseri ha sigut una experiencia d’aquelles que se’t queden clavades a l’anima durant molt de temps. Hem estat vivint a l’edat de pedra com quan el foc valia igual o mes que l’or, dormint entre cabres, bufals, i menjant per esmorzar, dinar i sopar, arros...
El poblet de 3 cases mes proper estava a 2 hores caminant per la muntanya i com podreu suposar...l’electricitat apareixia quan ella volia, per no parlar de les condicions higieniques que si no...mes d’un s’esgarrifaria. No mes dir-vos que a dins del meu sac hi havia fins a 20 puces, quan em vaig despertar al mati.
Malauradament o per sort, l’ana es va posar malalta i varem tenir que marxar per buscar una mica mes de civilitzacio, per no dir, tota la civilitzacio possible. Despres de caminar muntanya amunt, muntanya avall, varem anar a petar a un temple Tibeta, budista, anomenat Namabuda on varem poder fer meditacio i/o relaxacio, en el meu cas, tumbar-me a la bartola prenent el sol...El temple? Precios. El menjar? El de sempre.Com a minim Budha ens va escoltar i va sortir el Sol!.
Avui hem arribat a Panauti, on ja hi havia estat, i dema tornem cap a Baseri fins el dia 9 d’agost, per acabar de construir l’escola. Si Alex si, aqui les mides les prenc amb canyes de bambu i fils...
Com podeu veure esta sent un viatge increible i ple de sorpreses. Mes que res perque et sents com un explorador trepitjant un terreny tant desconegut que no surt ni als mapes, mentre intentes fer-te entendre amb Nepalins que no parlen ni un borrall d’angles i que et miren com si tinguesis cara d’extraterrestre, mentre mouen el cap de costat a costat significant que ho han entes. Viuen en la mes absoluta miseria, pero son felisos de viure i de veure’t somriure, mentre menjes l’arros que t’han ofert en un plat, on les gallines hi han menjat abans.Ara alguns direu...quin fastic!! I jo us dire...doncs si, pero es la seva manera, el seu estil de vida, i nosaltres no som ningu, i menys encara, algu per fer-los canviar, tan sols, ens hi podem adaptar i sino, morir. Se’n diu: llei de vida.
Pd:Quan bonament pugui posare les fotos, que son una meravella, dins un mar de pobresa.
9 comentaris:
Osti, em pensava que els grups familiars de puces arribaven com a molt a 17 membres,... però si tu dius que n'hi tenies 20, serà veritat el què diuen,... bé, no sé el què diuen jejeje, però segur que com a mínim hi havia prou sang per a 20 membres jejeje.
I, tema escola, veig que a hores d'ara ja deus dominar la geometria euclidiana (pals, fils i estaques), però vés en compte amb les unitats (imagino que no utilitzaràs sistema internacional, sinó més aviat peus i polzades, jejeje) no fos el cas que no capigueu dintre l'escola, jo crec que l'haurieu de fer a escala 1:1, bé, si els nepalins són baixets, es pot deixar a escala 1:1,5 jajaja.
Espero que l'Anna es recuperi, caure malalt en aquests indrets no fa massa gràcia a ningú.
I pel menjar no et preocupis, tu vés menjant arròs, que quan tornis estàs convidat a un bon entrecot jejeje, amb arròs jajaja. No li faràs un lleig a una paella catalana oi? jejeje.
Ei si que volem fotos, no esperis a que et creixin rastes, jejeje, bé, penja-les quan et vagi bé, però penja'n moltes, que llegir està bé, però una imatge val més que mil paraules...
I visca les ironies de la vida, la gent pot ser feliç amb pràcticament res i nosaltres aquí amb un marrons que no ens els acabem i patint per arribar a final de mes, total per passar quatre fantastics caps de setmana al mes... tot això dóna per pensar eh...
...
Per ara res més, bé si, recorda la regla 3-4-5 (costats d'un triangle rectangle) més que res per la ortogonalitat del conjunt, jejeje
vinga, ja veus que seguim llegint, no estàs sol, moralment clar, jejeje...
Ens hem alegrat molt de tenir noticies teves.
Deu n'hi do, però. Tot sigui per ajudar a construir una escola.
Per afegir al que diu l'"ajn", recorda en els calculs posar-hi un bon coeficient de seguretat.
Molts de records i petons de: Rosa Maria, Mariona, Joan Miquel, Lucia, Maria, Fernando, Carlos, Pablo i 25 mes, que com saps vindràn demà.
Tots estem amb tu.
Petons i endavant.
veig que t'ho estàs passant teta, je je je je je je je, tot i les dificultats te n'estàs sortint de conya. Ja ho saps tant bon punt puguis penja les fotos, que segur que són meravelloses.
Jo no et donaré consells de seguretat ni de com pendre les mides ni de res de tot això, només et diré que aprofitis el temps tant com puguis i si hi ha puces doncs te les menges que variar l'àpat una mica tampoc està malament JA JA JA JA JA JA i un bon arrosset amb una mica de carn (je je) et puja el vigor.
I com no, recorda que quan tornis caurà un soparet amb un gran entrecot ..............
Només em queda esperar que l'Anna es recuperi, que no ha de molar gens això de posar-se malament a la fi del mon...
Com era això, ah sí : Namaste ....
Ara que s'ha tret el tema de la seguretat en la construcció..., tu posal's-hi tots els coeficients: el de majoració de les càrregues, els de miroració de les resistències, els de seguretat, i coneixen-te, no sé inventa'n un jajaja,
sort que la gnews ho ha dit, perquè sinó ja et veig aguantant una viga, amb les cames tremolant, dient: l'Alex va dir pilars de 40 !!! qui em mana a mi a posar-los de 30, (segur que canviant un parell de coeficients arribes fàcilment a 40) jajajaja...
Si ho arribo a saber, et deixo el llibre d'estructures "numeros gordos" t'aniria bé,... tot està sobredimensionat jajajaja, i et mires l'apartat de pilars, i ja diu directament de 40, siguin del material que siguin, jajaja amb un esterisc que diu: si oriol si, l'alex tenia raó jejejeje
benu, ja n'hem parlat prou jejeje
vinga, ara a currar jejeje
Namaste
Ostres quina pasada! Jo també voto perque tornis a la civilització! Que es això de dormir amb puces?
Espero que a l'escola els hi fagis un bon pati. Pensa que els patis son tan importants com les aules... O més! Mentre tu rodes per el mòn, alguns ens posem a plorar pensant en les vacances. Aqui a l'oficina pedralbenya cada cop queda menys gent, l'advocato que marxa a Vietnam demà t'envia salutacions... Això si, l'enveja es sana... Una abraçada crack! Gerard.
Oriol,soc en Pere Sagarra,he llegit amb molt interes el teu blogg,si pot fer-t'ho venir be visita PASUPATINAT o un nom similar) es el Benares del Nepal i s'hi respira una espiritualitat molt especial,
Bueno noi,
espero que el muntatge de l'escola hagi estat fructifer i que no hagueu tingut massa aigua. Que ja he escoltat que per aquests països n'hi ha hagut i força.
je je je je je, com pots comprovar per data, ja som a 9 d'Agost per tant demà me les piro cap a NY, o sigui que suposo que estaré uns dies sense llegir-te. Ja ens veurem a la tornada, passa-t'ho tant bé com puguis i recorda a tornar .....
See you later !!!!!!!!!!!!!
Namaste !!!!!!!!!
Iepala !!!!!!
On ets carallot ?
Haviam si piules.
Aqui tots a Llançà jugant a parxis i al rumi estem esperant les teves noticies.
Bona sort i fins aviat
Montse i Jordi
Iepa !!!!!!!!!!!!! Oriol, he estat fora uns dies i acabo de repassar les teves memòries !!! Només dir-te que endavant i que aquí t'esperem amb candeletes. Una abraçada ben forta company !!!
Publica un comentari a l'entrada