L'aventura va comensar dient que voliem fer trekking i com que no podiem agafar un avio per tal de pujar fins a Jomsom, per despres baixar, varem decidir comensar a caminar i... sabeu com en Forrest Gump? Doncs igual, camina que camina pujant per la muntanya varem arribar a 3800 metres (Muktinak) i ja que estavem tant aprop...varem decidir seguir caminant: l'ana, una noia de la reuplica checa i jo, el mitja cerilla. El problema estava en que pel costat que estavem pujant no ho fa practicament ningu ja que es el costat dificil de l'annapurna round, pero com que estavem molt animats i la Ivet (la checa) anava mes preparada que qualsevol militar Nepali...varem arriscar-nos a fer el cim, i ho varem aconseguir, aixo si, el preu que varem pagar...va ser el mal d'altura: mal de cap, mareig i vomits.
Us aconsello a tots els muntanyencs que si algun dia veniu al Nepal, ho feu, el paissatge molt, molt, molt s'ho val.
Despres la baixada va ser bufar i fer ampolles, pero ampolles als peus, ja que varem caminar mes de 7 hores diaries i trinxats, bruts i fastigosos varem acabar. Aqui aprofito per fer propaganda de les meves bambes de muntanya: Salomon son les millors!! He descobert que son aquatiques, gracies mare.
Un dia del trekking varem llogar una moto per fer una volta i per fi vaig fer realitat un altre dels meus somnis, sentir-me com el protagonista de la pelicula: Diarios de motocicleta, pero sense ser el Che ni la meva moto...la Poderosa. Va ser increible conduir aquell catxarro (perque no te un altre nom...) rodejat de muntanyes nevades a 2500 metres i veient com canviava el paissatge de verd muntanyos a marronos desertic. Aqui es on hauria d'explicar que varem caure amb la moto, atravessar rius, embrutar-nos de fang etc, etc... pero no ho explicare per no preocupar a la meva familia que ja deu estar patint prou amb la quantitat d'animalades que estem fent....
En fi, ara estem a Pokhara una altra vegada, es el paradis, i es on hem descobert un lloc on podem menjar CARN!! En dos mesos, dos bistecs, buf, que poc...
Dema passat toca RAFTING!!! UEUEUEueueue aix!!, no ho havia d'haver dit: "pares, no us preocupeu..." i despres ja tornem cap a Katmandhu per comensar a despedir a la gent que torna cap a Barcelona o Espanya, pero a mi... em toca l'ultim!!UEUEUEUE!!!
Com podeu comprovar...no volem tornar, snif, snif, snif, pero el 14 de setembre comensa a apropar-se i com diu la canso... es l'hora dels adeus i ens hem de comensar a dir...adeu siau.
8 comentaris:
ue ue ue ue ue ue ...
molt bé, esteu fets tots uns muntanyencs, però q vol dir això de dos filferros ?? si les teves cames són a prova de tots els esforços, i sino a veure qui és el guapo que puja 5416 metres :-P
Estàs segur q tens clar això del 14 de Setembre a Barcelona ?? pensa que el canvi serà radical, ja veig que acabarem vinguen-te a buscar al Nepal, ja et dic jo que m'hi apunto ara mateix i de pas ens hi perdem una altra temporadeta, je je je.
En qualsevol cas, acaba d'aprofitar el rafting i els dies q et quedin per fer el tarzan a la muntanya :-D
Apa ens veiem a la tornada.
Una abraçada per tu i petons a l'Ana i la Ivet ;-p
Namaste .....
Hola , hola Uri! 2 bistecs nomes?? No m'ho crec! Amb lo que debores tu! jeje
Enorabona pel cim, q foooOrt! Vomits i tot?? Aki estem esperant amb candaletes veure les teves fotos!
Quina gracia m'ha fet segur q han patit un rato els pares!! juasjuas!!
Apaliiiiii aprofitarr!
Ciaoooo
Estimat Oriol,
En el dia del nostre aniversari, gracies a aquest blog i al messenger em pogut gaudir dels teus exits a les muntanyes del Nepal.
Per nosaltres ha sigut el millor regal.
Un fort, peró que molt fort, petó, i una abraçada a les teves companyes.
5416 metres sense equip de suport! Si el Pau, la Cèlia, el Palote i tots els altres t'haguessin pogut veure no reconeixerein aquell infantó que s'havia de vigilar pq no s'escaqueges a les excursions llargues ;)
Res de pensar amb la tornada que quinze dies donen per molt! :)
Siauuu
com diu en joan dos filferros no tindràs, però si un parell de co... amb tot el què has dit que havies fet allà dalt, jejeje, volem fotos oriol, jo com judes, si no ho veig no m'ho crec (vull veure fotos del cim de l'Anna-purna (;-P) jejeje.
Benu, ja quedarem per què ens expliquis tot amb pèls i detalls, em pensava que anava en conya l'ho de pujar fins dalt, pensava que no arribarieu ni al camp base...
En fi, ens veiem aviat si tot va bé, a reveure
i les fotos?? que, encara les estàs retocant amb el photoshop eh!! per això no les penges... recorda de equilibrar el brillo/contraste perquè sinó cantarà un ou i no pillis imatges del google que el cim del annapurna no es veu molt bé...
Felicitats!! ets tot un muntanyista, lo de la moto ho haig de provar,només em falta la moto...
una abraçada campió!
Imagino que ara que ets un muntanyista de veritat, ja no vindràs amb mi a fer el dominguero per les muntanyes del país. En que t'he fallat per a que ja no pugem cims carregats de caixes de croissants de xocolata?'??
Jajajaja Tranquil que ja farem alguna escapadeta per la nostra estimada terra!!
Aprofito per felicitar a ma germana en el dia del seu sant, que ja se que faig tard... i als meus pares per no se quants anys de casats, pero tambe tard...
Publica un comentari a l'entrada