diumenge, 2 de setembre del 2007

Pokhara-Raffting-Katmandhu

Ja tornem a ser a la ciutat.
Per un costat estem molt contents d'estar a Katmandhu ja que aqui hem retrobat als nostres amics altra vegada, pero per contra, els comiats comensen a caure. Estem al casal Catala de Katmandhu que es una especie d'alberg i casa okupa alhora, on cada dia coneixem gent diferent que venen o van, ja que per estar a aqui... alguna cosa en comu hem de tenir!.
De Pokhara a Katmandhu, va ser tota una odisea, ja que ens varem parar a mig cami per fer raffting, i cada vegada que ho recordem, ens fem un tip de riure. La meva ment encara te gravada ben endins, els crits del monitor perque remessim davant d'onades gegants, a cop de... "Forward, Forward!!", "Back right!", "Back left!!", o el millor de tots..."Power, Power!!!", quin fart de riure mare meva, quan veies que tothom s'equivocava davant la desesperacio del monitor. Al final, el resultat va ser: cap ferit, pero 3 persones van tastar la temperetura de l'aigua en primera persona mentre eren salvades a cop de rem. Despres d'un petit lunch... 6 hores a dins d'un autocar, on les cames sen's varen encongir uns centimetres davant l'increible espai del vehicle... Per no parlar de com anava de ple, que uns 3 catalans van haver de passar-se tot el viatge amb caravana inclosa, torrant-se al sol, sobre el sostre de l'autocar! Nomes faltaven les gallines a dins perque us en pogueu fer una idea de com va ser el viatget...

Ara, al Casal, estem la mar de be intercanviant les nostres aventures amb tothom, tot compartint una tasa de te entre rialla i rialla, perque el te... es igual que l'arros!! sembla com si no tinguessin res mes aquesta gent, arros i te, te i arros...

Entre Valencians, Italians, Bascs, Checs, Nepalins, Israelians, Espanyols i Catalans cada nou dia que comensa es una inmensa alegria per nosaltres, ja que som una gran familia, on tothom ajuda a tothom i realment et sents com a casa. Com podeu veure, aqui, amb res, som molt felicos i a tots, absolutament a tots, sen's fa extrany... tornar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Osties com molen totes les notícies que ens dónes.

Quina enveja que fas, ja ja ja ja ja.

Per cert, deixa de pensar en la tornada que encara et queden 10 dies, que són exactament els dies que jo he estat de vacances fora, i jo en aquests dies vaig fer un munt de coses, així que encara et queden un munt de dies per aprofitar a fer moltíssimes coses i que quan tornis ens deixis amb un pam de nas encara més gran.

Apa aprofita la casa/okupa/lloc de trobada per acabar de fer nous amics i a més fer totes les fotos que puguis. Que pel que he pogut veure fins ara són genials.

Namaste ............

Anònim ha dit...

Ja Joan tens tota la rao. Pero es que jo.... Ja ho he vist tot!!! Ara nomes queden festes de comiat i com que ahir va ser la primera... me'n torno al llit...bona nit..

Anònim ha dit...

jo et diré el mateix que en joan però el dia 14, ok?, si exactament els dies que he tingut de vacances, jejeje, no he pogut desconnectar, però un parell de coses m'han tornat alguna espurna d'il·lusió (com un vas d'aigua fresca al mig del desert), per sort i per ara bé.

vas ser tu un dels que va tastar la temperatura de l'aigua? jajaja mitja cerilla..., que els cops de rem no eren per rescatar-te !!! eren pq no tornessis a pujar !!! ejjeje, es conya, ja ho saps...

imagino que també eres un dels que va pujar sobre l'autobús, i si si, us imagino com a les pelis, emmig del les gallines engaviades jejeje on a mig recorregut us adoneu que el conductor no hi és i l'autobús descontrolat i sense frens... jajaja.

Vaya aventurer que estas fet... quan dius que ho has vist tot? vols dir TOT oi? jejeje ;-) jajaja... ja ens ho explicaràs amb més detall i amb les fotos a la mà (o a l'ordinador com vulguis).

en joan diu que fas enveja, jo ja diria ràbia, jejeje i per putejar-te volem que tornis, no pot ser passar-s'ho tant bé tant de temps...

vinga, t'esperem, fins aviat

namaste !!

Anònim ha dit...

ja ja ja ja ja ja ja

Alex crec que al final no ens dirigirà la paraula ....

amb la teva última frase estic d'acord. Oriol torna ja, no potser que tu estiguis per aquests mons de déu passant-ho de conya i nosaltres aquí a Barna currant com a camàlics !!!!

Per cert, no comment amb lo de ho has vist TOT, ..... ja ja ja ja ja ja, jo aposto per tot tot i tot .....

Petons desde Barnaaaaaa ........

Anònim ha dit...

Quina colla de ganapies d'amics que tinc!! Mare me va...amb l'ho be que si esta aqui...aix...