Ara se'm fa extrany tornar, fet que em sembla impensable fa dos mesos enrere. Es com si em preguntes..." Com em sentire al tornar?", "Que sentire quan em dutxi amb aigua sense oxid?" (Javi, si llegeixes aixo es que no t'has tornat "el hombre de ojalata" encara...)," Que fare sense els meus chowmeins?"," Sera tot tant net com ho recordo?" i..les rates? Si no n'hi han!!
Suposo que aquestes preguntes em venen al cap, perque com diem la gent del casal...aqui estem "full integratet", som com Nepalins. La gent del barri ens saluda cada dia, ens tracten com si fossim un mes d'ells fins a tal punt que ens parlen en Nepali, pensant-se que parlem la seva llengua... i sempre, en qualsevol moment, ens ofereixen te.
Tot el viatge ha calat molt en mi, i ara, tornar, es dur. Avui toca fer la maleta, una maleta plena de records imborrables, records de gent que no tenen absolutament res mes que la seva casa i el seu camp. Gent, que la seva manera de donar-te les gracies es donant el seu cor. Un cor, que no te preu, que no cap ni de bon tros a la maleta i que no compensa ni un dia del nostre esfors. Marxo sentint-me en deute amb ells, per la vida que m'han donat i que m'ha omplert, fent-me obrir els ulls. Nomes de pensar-ho les llagrimes em cauen, pero no en soc l'unic, eh Pilar? Et comenso a entendre massa be que sents o que has sentit, a mi, em passa el mateix.
Han estat dos mesos i una setmana increiblement intensos, on he viscut mil i una aventures, he conegut un miler de persones, he menjat milers de grans d'arros, he regatejat milers de vegades i sobretot, sobretot, on he apres mil i una coses.Ara nomes em queda dir... MIL gracies Nepal!!!
I...fins aviat amics viatgers! O mes ben dit...Companyeros!
Ferran, Angels, Pilar, Roger, Sara, Javi, Ekhia, Juani, Andrea, Miquele, Silvia, Dominique, Ivete, Saroij, Kumar, Marina, Miquel i Maria, Mireia, Mare Mireia, Agnes, Jack, Sule, Tonia, Monica, Lili, Tresa, Toni, Narayan, Sicha, Anita, Babu Sagar, Prhasant, Ragis, i com no....Ana!
Segur que em deixo molta gent pero no us preocupeu que tots, absolutament a tots, us porto dins meu.
5 comentaris:
Es tant magic el viatge com el propi record d'aquest! Ara algunes coses han de quedar necessariament endarrera per tal que s'apropin les següents... Comença la Champions, les festes de la merce 2007, la tramuntana bufarà for a Llançà i serà l'hora de pescar calamars i costipats... I els que ens vas deixar abandonats et donarem la benvinguda... Fins avia't!!!
Estem esperant amb impaciencia la teva tornada i estar amb tu mentres
ens expliques les mil aventures vora el mar.
petons de tots
Gracies a tots per haver escrit al blog i als que no ho heu fet tambe!!
Ha sigut increible!!!
Joan i Alex, vaya converses que he tingut al blog, m'han agradat moolt!
En fi fins aviat!!!
Pd: Gerard, com sempre, m'encanten les teves frases. Brutals.
Vola que volaràs.
suposo que a aquestes hores ja deus haver emprès el viatge de tornada, aquelles 36 hores de l'anada que segurament seran les mateixes a la tornada, però amb la diferència que ara tens un munt de records inoblidables que ens explicaràs quan tornis. Fent-nos emocionar i provocant aquella enveja sana per les experiències viscudes.
Espero que el viatge de tornada sigui tranquil, que aprofitis per dormir i recuperar forces, i suposo que la teva reentré serà dura, però amb paciència t'aniràs acostumant a l'aigua corrent, a no haver-hi rates i puces i tantes altres coses.
Apa ens veiem .............
com diria aquell "Be water my friend ..."
Tengo que poner algo distinto? es increible lo que transmites aunque siempre entiendo solo la mitad :p, son las palabras de alguien libre, en crecimiento, feliz y en el camino de seguir su leyenda personal. Sigue así y serás una persona plena, no se si rica pero si muy dichosa y que más se puede pedir?.
Un gusto contarte como mi amigo mi buen Oriol.
PD. Espero verte pronto
Publica un comentari a l'entrada