Baseri, Dulikhel, Banepa, Katmandhu

Insignificant seria la paraula que descriuria de la millor manera possible, que sents a dalt de la muntanya quan estas rodejat de quatre punts de llum a plena nit mentre mires l’horitzo, o mes ben dit, a l’altre costat de la vall.

Baseri ha sigut increíble i les sensacions que he experimentat han estat moltes i molt diverses pero realment notes, com tu mateix, no deixes de ser un punt mes de llum, tant, o igual d’insignificant que els altres.

A la muntanya la gent viu de la natura, neix i creix amb ella perque es la seva manera de viure, i per tant, la seva felicitat. Les cares de la gent son el quadre d’un mon completament diferent al nostre i el marc, en seria el paissatge. Ells son felicos amb res, i tot el plaer de viure ja que…perque necessiten res mes?

Amb l’arribada d’en Roger, l’Angels i la Pilar el viatge ha passat de ser precios a increiblement meravellos. Ha sigut una setmana que no crec que oblidi mai, ja que el feeling que hem tingut ha sigut perfecte i tots hem disfrutat d’unes colonies com quan erem petits. A mes, la gent de la vall ens ha acollit tant be que ja formem part de la seva familia i les paraules de comiat ens van arribar a tots, cor en dins.

No se, no puc explicar, resumir, descriure, en simples paraules el que ha estat aquesta experiencia a la muntanya. Possiblement la paraula colonies podria expressar una part d’aquesta aventura. Si, crec que puc dir que he estat de colonies rodejat de Nepalins en un lloc on no hi arriba tothom o practicament ningu. Un lloc, on ajudar i agrair valen per igual dins el nucli familiar perque la familia es el primer. Un lloc, on tot prent un sentit especial per poca cosa que facis, ja que estar aqui, formar-ne part, conviure amb ells i ells amb nosaltres, t’omple, et dona i t’emportes, el regal mes precios i valuos que ningu pugui trobar mai: Vida.